Aquest passat dijous la Vera va complir els 2 anyets. El dia 30 de setembre del 2008 va venir al m\u00f3n, un cop els metges van dictaminar que calia fer-la n\u00e8ixer amb relativa urg\u00e8ncia, ja que s’havia detectat uns inicis de patiment fetal. El primer aniversari el vam celebrar m\u00e9s \u00edntimament, sense massa parafern\u00e0lia. Ella encara no acabava d’entendre el qu\u00e8 volia dir un aniversari.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquesta segona vegada per\u00f2, ha estat diferent. Port\u00e0vem tota la setmana parlant-hi i explicant-li que aviat seria el seu aniversari, que li cantariem la can\u00e7\u00f3 – assajada convenientment amb ella-, que bufaria les espelmes, que rebria alguns regalets… I que ho celebraria amb els companys a la guarderia, que s\u00f3n l’Alexia, \u00d2scar, Ander, Hugo, Bruna, Maria, Lea, Lara, Salva, Uxue, Quim, Jan, Albert, Nora i X\u00e8nia!<\/p>\n
Vam preparar una mena de cotill\u00f3 infantil amb llapis de colors, llibretes per pintar, xiulets, arm\u00f2niques i altres petits obsequis per als seus companys de classe, els Solets! Aix\u00ed, la tarda del dijous quan la vam portar a la guarde ja tots l’estaven esperant i la cridaven pel nom. La van fer la Reina de la classe, i com que era la \u00fanica aquell dia, tamb\u00e9 de la guarderia. Li van posar la corona, li van cantar la can\u00e7\u00f3 (una altra can\u00e7\u00f3 que no haviem assajat, mecachis!), van repartir el past\u00eds i la xocolata entre tots, i van deixar que fos ella que entregu\u00e9s els regalets als seus companys. Val a dir que anava ben perduda, al v\u00eddeo que vam poder veure a casa amb prou feines reconeixia algun dels companys pel nom, no sabem si eren els nervis (que en tenia, pobreta!) o que senzillament no se’ls ha apr\u00e8s. Tots van estar la mar de cofois, i ella se sentia especial.<\/p>\n
A casa vam continuar amb la celebraci\u00f3, i el cap de setmana vam convidar la fam\u00edlia m\u00e9s propera a casa, amb les girnaldes, globus, pastissos, entrepans i refrescos. Si en feia de temps que no assistiem a un aniversari aix\u00ed! Suposo que ens hi haurem d’anar acostumant… ara s\u00f3n els pares i aviat seran les amiguetes i tindrem un munt de criatures xisclant i ballant al menjador!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest passat dijous la Vera va complir els 2 anyets. El dia 30 de setembre del 2008 va venir al m\u00f3n, un cop els metges van dictaminar que calia fer-la n\u00e8ixer amb relativa urg\u00e8ncia, ja que s’havia detectat uns inicis de patiment fetal. El primer aniversari el vam celebrar m\u00e9s \u00edntimament, sense massa parafern\u00e0lia. Ella encara no acabava d’entendre el qu\u00e8 volia dir un aniversari. Aquesta segona vegada per\u00f2, ha estat diferent. Port\u00e0vem tota la setmana parlant-hi i explicant-li que aviat seria el seu aniversari, que li cantariem la can\u00e7\u00f3 – assajada convenientment amb ella-, que bufaria les espelmes, que rebria alguns regalets… I que ho celebraria amb els companys a la guarderia, que s\u00f3n l’Alexia, \u00d2scar, Ander, Hugo, Bruna, Maria, Lea, Lara, Salva, Uxue, Quim, Jan, Albert, Nora i X\u00e8nia! Vam preparar una mena de cotill\u00f3 infantil amb llapis de colors, llibretes per pintar, xiulets, arm\u00f2niques i altres petits obsequis per als seus companys de classe, els Solets! Aix\u00ed, la tarda del dijous quan la vam portar a la guarde ja tots l’estaven esperant i la cridaven pel nom. La van fer la Reina de la classe, i com que era la \u00fanica aquell dia, tamb\u00e9 de la guarderia. Li van posar la corona, li van cantar la can\u00e7\u00f3 (una altra can\u00e7\u00f3 que no haviem assajat, mecachis!), van repartir el past\u00eds i la xocolata entre tots, i van deixar que fos ella que entregu\u00e9s els regalets als seus companys. Val a dir que anava ben perduda, al v\u00eddeo que vam poder veure a casa amb prou feines reconeixia algun dels companys pel nom, no sabem si eren els nervis (que en tenia, pobreta!) o que senzillament no se’ls ha apr\u00e8s. Tots van estar la mar de cofois, i ella se sentia especial. A casa vam continuar amb la celebraci\u00f3, i el cap de setmana vam convidar la fam\u00edlia m\u00e9s propera a casa, amb les girnaldes, globus, pastissos, entrepans i refrescos. Si en feia de temps que no assistiem a un aniversari aix\u00ed! Suposo que ens hi haurem d’anar acostumant… ara s\u00f3n els pares i aviat seran les amiguetes i tindrem un munt de criatures xisclant i ballant al menjador!<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,20],"tags":[103,42],"class_list":["post-311","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-vera","tag-2-anys","tag-aniversari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/311","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=311"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/311\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}