Teresa Forcades<\/a>! La reuni\u00f3 ens va resultar MOLT interessant, tant pel que vam escoltar dir a l’Anna, la directora (va\u00a0agrair\u00a0la confian\u00e7a que els pares han dipositat en l’escola… una q\u00fcesti\u00f3 tant important! Penso que la confian\u00e7a de les persones est\u00e0 menystinguda actualment, quan \u00e9s de les qualitats m\u00e9s importants) com a la Dolors.<\/p>\nDespr\u00e9s de la presentaci\u00f3 (amb la sala for\u00e7a plena i una temperatura que comen\u00e7ava a resultar inc\u00f2moda) es va\u00a0produir\u00a0una ronda de presentacions de les mestres (i ho dic en femen\u00ed perqu\u00e8 no recordo haver vist cap representant del g\u00e8nere mascul\u00ed entre les integrants del claustre) for\u00e7a divertida… els pares novells est\u00e0vem pendents de no perdre’ns cap detall! Despr\u00e9s la cosa va perdre el seu sentit “oficial” i\u00a0hav\u00edem\u00a0de seguir les nostres mestres (les del nostres fills…\u00a0s’ent\u00e9n, no?) que es dirigien cap a classe. All\u00f2 si que va ser una mica de guirigall, perqu\u00e8 nosaltres que en arribar m\u00e9s aviat justos de temps (per no dir amb un lleuger retard) ens\u00a0hav\u00edem\u00a0assegut a la banda diametralment oposada a la porta d’entrada\/sortida… no vegis quin estr\u00e8s per a seguir la Brigit! Missi\u00f3 impossible. I m\u00e9s si tenim en compte que cada dues passes veies algun company i\/o conegut i com a m\u00ednim b\u00e9 ens hav\u00edem de saludar!<\/p>\n
El resultat va ser que \u00f2bviament vam tornar a arribar amb retard a la classe… els \u00faltims, concretament.<\/p>\n
La sessi\u00f3 amb la mestra i l’ajudant va ser igualment instructiva i molt divertida. Es nota que saben com dur un grup de pares amb el cor encongit! Esperem que la Vera no hagi de passar gaires vegades per la cadira de pensar rosa que hi ha al rac\u00f3! La veritat \u00e9s que con\u00e8ixer el cole i la gran majoria de les mestres d\u00f3na una\u00a0tranquil\u00b7litat\u00a0afegida que segurament molts dels pares reunits no podien assaborir. Est\u00e0 prou b\u00e9, tenint una cosineta a la mateixa classe i una altra a la classe del costat!<\/p>\n
I avui ha estat el dia D. Tal hi com\u00a0hav\u00edem\u00a0previst (encara que la seguretat absoluta no existeix) ha costat un xic despertar-la tant d’hora, per\u00f2 ho ha fet amb un somriure als llavis. Un esmorzar m\u00e9s r\u00e0pid de l’habitual i un cop de cotxe cap al cole. La disbauxa ha estat en intentar aparcar el vehicle relativament a prop. Realment \u00e9s un fet que aparcar a la zona \u00e9s francament complicat per no dir heroic. I sort que nom\u00e9s hi havia prim\u00e0ria! Quan hagin comen\u00e7at tots all\u00f2 deu ser encara pitjor!<\/p>\n
Ha estat un orgull veure com la nostra petita anava de la m\u00e0 de la Quel contenta i feli\u00e7, saltant i cantant, i en entrar a la classe s’ha abra\u00e7at a la mestra Brigid i amb prou feines ens ha despedit. Hi anava tant i tant conscienciada que al cole l’estimaven molt i que s’ho passaria pipa i que faria molts amiguets i amiguetes i jugaria i treballaria molt\u00edssim, que estava frisosa per comen\u00e7ar! Ha estat genial. \u00c9s clar que a la classe no tot eren flors i violes un un 20% de la classe estava iniciant el plor o decididament xisclant desesperada. La Vera s’ha dedicat a consolar els seus nous companys.<\/p>\n
I nosaltres, ufanosos d’haver superat aquesta primera prova i encantats de poder posar cara de relaxats davant els altres pares, hem abandonat el que esperem que sigui l’escola de la Vera durant els anys m\u00e9s importants per a la seva formaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ostres ostres! Cada pas endavant que fem conjuntament amb la Vera \u00e9s una experi\u00e8ncia emocionant i genial al mateix temps. Per ella \u00e9s la constant descoberta del m\u00f3n que l’envolta i per nosaltres \u00e9s descobrir-nos en el nou paper de pares. Perqu\u00e8 si b\u00e9 tenim coll avall que som pares (!) des de fa prop de 3 anyets, cada dia que passa rebem nous \u00ednputs que ens fan estar alerta i sorprendre’ns de la capacitat d’ella per aprendre i adaptar-se, i de les nostres noves aptituds, que en sorgeixen de desconegudes! Dimarts a les 19h teniem la reuni\u00f3 amb el nou cole… justament a la mateixa hora que s’havia programat una confer\u00e8ncia de la monja Teresa Forcades! La reuni\u00f3 ens va resultar MOLT interessant, tant pel que vam escoltar dir a l’Anna, la directora (va\u00a0agrair\u00a0la confian\u00e7a que els pares han dipositat en l’escola… una q\u00fcesti\u00f3 tant important! Penso que la confian\u00e7a de les persones est\u00e0 menystinguda actualment, quan \u00e9s de les qualitats m\u00e9s importants) com a la Dolors. Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 (amb la sala for\u00e7a plena i una temperatura que comen\u00e7ava a resultar inc\u00f2moda) es va\u00a0produir\u00a0una ronda de presentacions de les mestres (i ho dic en femen\u00ed perqu\u00e8 no recordo haver vist cap representant del g\u00e8nere mascul\u00ed entre les integrants del claustre) for\u00e7a divertida… els pares novells est\u00e0vem pendents de no perdre’ns cap detall! Despr\u00e9s la cosa va perdre el seu sentit “oficial” i\u00a0hav\u00edem\u00a0de seguir les nostres mestres (les del nostres fills…\u00a0s’ent\u00e9n, no?) que es dirigien cap a classe. All\u00f2 si que va ser una mica de guirigall, perqu\u00e8 nosaltres que en arribar m\u00e9s aviat justos de temps (per no dir amb un lleuger retard) ens\u00a0hav\u00edem\u00a0assegut a la banda diametralment oposada a la porta d’entrada\/sortida… no vegis quin estr\u00e8s per a seguir la Brigit! Missi\u00f3 impossible. I m\u00e9s si tenim en compte que cada dues passes veies algun company i\/o conegut i com a m\u00ednim b\u00e9 ens hav\u00edem de saludar! El resultat va ser que \u00f2bviament vam tornar a arribar amb retard a la classe… els \u00faltims, concretament. La sessi\u00f3 amb la mestra i l’ajudant va ser igualment instructiva i molt divertida. Es nota que saben com dur un grup de pares amb el cor encongit! Esperem que la Vera no hagi de passar gaires vegades per la cadira de pensar rosa que hi ha al rac\u00f3! La veritat \u00e9s que con\u00e8ixer el cole i la gran majoria de les mestres d\u00f3na una\u00a0tranquil\u00b7litat\u00a0afegida que segurament molts dels pares reunits no podien assaborir. Est\u00e0 prou b\u00e9, tenint una cosineta a la mateixa classe i una altra a la classe del costat! I avui ha estat el dia D. Tal hi com\u00a0hav\u00edem\u00a0previst (encara que la seguretat absoluta no existeix) ha costat un xic despertar-la tant d’hora, per\u00f2 ho ha fet amb un somriure als llavis. Un esmorzar m\u00e9s r\u00e0pid de l’habitual i un cop de cotxe cap al cole. La disbauxa ha estat en intentar aparcar el vehicle relativament a prop. Realment \u00e9s un fet que aparcar a la zona \u00e9s francament complicat per no dir heroic. I sort que nom\u00e9s hi havia prim\u00e0ria! Quan hagin comen\u00e7at tots all\u00f2 deu ser encara pitjor! Ha estat un orgull veure com la nostra petita anava de la m\u00e0 de la Quel contenta i feli\u00e7, saltant i cantant, i en entrar a la classe s’ha abra\u00e7at a la mestra Brigid i amb prou feines ens ha despedit. Hi anava tant i tant conscienciada que al cole l’estimaven molt i que s’ho passaria pipa i que faria molts amiguets i amiguetes i jugaria i treballaria molt\u00edssim, que estava frisosa per comen\u00e7ar! Ha estat genial. \u00c9s clar que a la classe no tot eren flors i violes un un 20% de la classe estava iniciant el plor o decididament xisclant desesperada. La Vera s’ha dedicat a consolar els seus nous companys. I nosaltres, ufanosos d’haver superat aquesta primera prova i encantats de poder posar cara de relaxats davant els altres pares, hem abandonat el que esperem que sigui l’escola de la Vera durant els anys m\u00e9s importants per a la seva formaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[125,8,20],"tags":[52,146,127,126,145],"class_list":["post-391","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-collegi","category-familia","category-vera","tag-andorra","tag-collegi","tag-inici-de-curs","tag-primer-dia","tag-vera"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=391"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/391\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sompares.quelijaume.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}