I perquè…?

Hem pensat que seguint el costum, ja que des de sempre hem fet i mantingut webs, què menys que fer com a la boda i crear una web (ara, seguint la moda, un blog) on puguem plasmar les nostres vivències (ep, no totes les entrades seran públiques, però!) i al mateix temps crear un canal de comunicació molt més eficaç i interactiu que el correu electrònic!

Hem comprovat com serveix per mantenir informats a la família i amics, mantenint-los al corrent de tot allò interessant que succeeixi a partir d’ara. A més i donat que la Vera ha nascut molt prematura i amb molt baix pes, segur que servirà la nostra experiència per a molts altres pares que es troben en la mateixa situació que ens vam trobar nosaltres: D’un dia per l’altre, tot es capgira i comencen moments de gran incertesa.

Al final tot ha sortit bé i continuem, fins avui!

6 Comments on “I perquè…?

  1. Hola fills: Estem contents que vosaltres esteu bé. Ara es tracta d’alimentar-vos bé perquè així a la Vera no li falti de res, i aviat ja la puguem tenir entre nosaltres. Heu passat un mal tràngol i això hi ha vegades que queda al cos, lluiteu per tirar endavant la vostra família.Va ésser fantàstic veure a la Vera tan i tan bé, relaxada en els braços de sa mare. Serà de ben segur una nena lluitadora i feliç, són els desitjos de totes les persones que us estimem.
    Rebeu un petonàs des d’Andorra. Fins una altra. Mare

  2. Hola Quel i Jaume: Acabo de veure la vostra plana web, i m’agrada perquè l’esteu actualitzant continuament i puc veure a la vostra filleta dia darrera dia, les fotos són fantàstiques i la nena no cal dir, es veu molt espavilada i amb ganes de brega són per menjar-se- la a petons.
    Quel, si et fa falta quelcom ho dius i procuraré que el Jaume o bé nosaltres t’ho baixem aquesta propera setmana.
    M’ha anat molt bé poder descansar aquest cap de setmana, ara estic molt millor. Menjo poc, per si cas, i no sopo gaire no vull tornar a passar pel mateix.
    Damunt de la taula del vostre pis us hem deixat una capsa plena d’alimentació, tot són coses que no es fan malbé, Aixa en Jaume no caldrà que passi per casa a buscar-ho, en un primer moment li vaig dir a la teva mare que els hi portaria a Sant Julià, però después vaig caure que pujant en Jaume no calia fer-los anar carregats, i així varem quedar. Ens comuniquem amb la teva mare, Raquel, parlem de vosaltres i de la Vera.
    Ja heu agafat el ritme de vida? Heu d’estar lo més tranquils posible, i a passar dies, tot arriba a un fi i també arribarà el dia que us donin l’alta de moment tranquilets.
    Ja ha vingut la meva germana? O bé encara no? Ja m’ho comunicareu.
    Rebeu una forta abraçada. Ah! Quel en Jaume et durà un parell de cartes. Llegeix-les a estonetes, són una mica llargues… i d’altres coses que espero que t’agradin. Mare

  3. Estic marevellada del vostre amor, sou una parella única. MOLTES FELICITATS per la vostra Vera que ja es nostra també. Continueu cultivant aquest amor que sentiu l’un per l’altre i això os ajudarà a superar totes les dificultats que podeu trobar al llarg del camí que heu començat plegats. ENHORABONA !!!

  4. Hola Margarida!

    Efectivament ens estimem molt, i ara hem incorporat una personeta lluitadora com poques al nostre reduït club! I com bé dius, això ja ens ha ajudat a superar alguns entrebancs que se’ns han creuat pel camí! Això i un optimisme ben poderós!

  5. hola
    m’he enterat del blog del vostre casament. si us plau, em podeu donar l’adreça per poder-hi donar un cop d’ull? M’agradaria regalar-li (fent-ho clar) un blog semblant a aquest a la meva parella

    gracies

  6. Ostres Patrícia, si que hem sap greu però el blog del casament el vaig desactivar fa un temps! I quan dic desactivar hem refereixo a que vaig treure els arxius d’internet i ara hi tinc una mena de blog “calaix de sastre” on hi vaig posant allò que tinc ganes de comentar i no puc fer en cap altre lloc.

    L’he estat buscant arran del teu comentari però no sé on deuen estar els arxius! Suposo que en algun DVD de backup. Però he estat mirant per internet i pots fer-ho de vàries maneres: creant el teu propi blog (per exemple a wordpress.org o .com) que és el que jo et recomano si tens un cert domini del tema, o bé en algun lloc tipus http://www.nuvis.org/ que sembla que t’ho donen una mica més mastegat.

    Sento de debò que ja no puguis consultar la web (en el seu temps era web, els blocs encara no es coneixien, almenys jo)!

    Felicitats per haver pres aquesta decisió!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *