Avui és el dia del pare. Si algú no hi ha pensat més, com m’ha passat a mi, encara té unes hores uns minuts per a congratular-se’n o per a felicitar qui pertoqui. Ep, també és Sant Josep!
Però m’ha interessat un artícle que publiquen en un blog (El parto es nuestro), que parla sobre el perill de les ecografies. Sembla que hi ha estudis que revelen que hauria de limitar-se’n el número, ja que augmenten significativament la temperatura dels fetus i provoca el que ells han de percebre obligatòriament com un soroll eixordador. A més que moltes vegades només serveixen per a esverar inútilment els pares, revelant situacions complicades que sortosament la majoria de les vegades acaben en un no res.
En el nostre cas vam viure les dues situacions, per tant tinc sentiments confrontats respecte a les ecografies. Si bé és cert que ens vam trobar amb un ginecòleg que va fer una lectura poc acurada de la sessió d’ecografia, també ho és que la Vera va necessitar moltes més revisions del normal per a seguir-ne la evolució. No sé si van ser masses o les justes. En tot cas les dades dels estudis recomanen prudència.
Hola pares!
Bè, en primer lloc, felicitats al pare tot i que en retard!
Molt interessant el vostre post.
Durant l’embaràs esperem molt el moment de les ecos perquè implica veure el nostre fill i saber com va creixent. Pero potser no n’hauriem d’abusar tant. Jo penso que amb les tres que fan a la S.S. ja n’hi ha prou, a no ser que hi hagi complicacions que demanin un seguiment més exhaustiu.
A reveure,
Onavis
Salut de nou Onavis!
Si que és interessant el post, més que res perquè penso que n’abusem tots plegats una mica i no és massa habitual que en parlem, vull dir que no en som conscients (jo el primer) del que pot implicar.
La pàgina que comento recentment també ha publicat interessants posts referents a la cesària. A més a més de denunciar que se’n practiquen a la babalà, parla d’una exposició i d’un metge de no sé on que es veu que té uns mètodes molt més humans del que estem acostumats a veure. Definitivament és un blog digne de seguir, de tant en tant treuen temes interessants.
Fins aviat i petonets a la nena!
Jaume