Ara, si.
Ara si que podem dir que estem tranquils del tot. No ens feia gens de gràcia de deixar la Vera a la guarderia (dir-ne escoleta com fan a l’Eduqueu les criatures, de Catalunya Ràdio potser és un pèl pretenciós). Ens ho hem pogut manegar per a estar amb ella fins ara, i a fè que es nota! La Quel és mestra i logopeda i la Vera és una esponja que incorpora tot el que li expliquem.
Algunes persones defensen a ultrança que portar els fills a la guarderia (als 4 mesos si no tens cap altre remei, o una mica més endavant – no gaire- si t’ho pots muntar) és bò per al seu desenvolupament i els ajuda a crèixer com a persones. La nostra opiniò és que si tens alguna possibilitat d’esperar fins com a mínim que la criatura tingui 1 any, millor. I per a no posar límits temporals, almenys que gategin i si pot ser que ja caminin sols. Abans és aparcar-los en un lloc on els atendran les seves necessitats més bàsiques, però difícilment hi estaran a gust.
És clar que la societat actual sovint no permet que els pares gaudim dels nostres fills plenament, la concil·liació familiar és complicada, no ho dubta ningú! Però per aquells que poden, sens dubte és la millor inversió que poden realitzar (riu-te’n de la borsa i dels actius immobiliaris!).
Tornant al tema, ens va costar molt deixar-la. La Quel es va recòrrer totes les guarderies del país (les que estaven a una distància raonable, s’entèn). Tant públiques com privades. I va coincidir que la gran elegida va ser justament la que teniem a 5 minuts de casa caminant. És pública, amb unes instal·lacions noves i molt ben dotada. El personal sembla jove, il·lusionat però potser mancat d’experiència. Tot anava bé, vam fer la preinscripció amb temps més que suficient (abans de nèixer la Vera, fins hi tot), però quan ens van avisar per a portar-la-hi… encara no era el moment. Vam declinar la oferta. I així ens vam quedar sense la plaça tant cobejada. Quan va arribar l’hora de que la Vera estigués amb d’altres nens, vam haver de buscar depressa i corrents una nova guarderia, i sortosament, després d’evitar-ne alguna que no ens va donar totes les garanties, vam trobar la que actualment és la guarderia de la nostra filla!
I n’estem contentíssims! L’únic “però” és que es troba a una distància amb cotxe de 15 minuts de mitja de casa, però és assumible, si més no ara que encara no neva!
L’adaptació de la Vera (i per tant també la nostra) ha estat de 3 setmanes. 3 setmanes de plors en deixar-la i d’alegria desmesurada en retrobar-nos. Ara tot és més contingut, i els plors fa uns dies que han desaparegut. El secret de tot plegat penso que és ensopegar la guarderia que tingui unes instal·lacions pensades per als nens i totalment segures, una direcció ferma però amb experiència i de bon tractar i sobretot un personal suficient i experimentat amb vocació. Potser semblaria que és demanar massa, però és on els nostres fills deixaran d’estar per unes hores amb nosaltres i hem d’estar totalment convençuts que durant la nostra absència tot anirà bé.