Aquesta passada nit la Vera ha estat amb els padrins. Va marxar de casa contenta i feliç cap a les 12 del migdia i la Quel l’ha recollit avui cap a les 11 del matí. Un dia sencer fora de casa! No crec que m’equivoqui si dic que és la vegada que ha estat més estona sense els pares. Fins ara el màxim temps separats era per sopar i dormir, i a primera hora a recollir-la! Aquesta vegada ha estat diferent, i és que ella va ser la qui ens va demanar que volia anar a casa de la padrina. I evidentment la padrina encantada! Nosaltres al principi se’ns va fer molt estrany que volgués marxar de casa, però d’acord, com que està acostumada a fer les seves pròpies eleccions (quan es pot), vam trucar a la padrina i la va venir a buscar.
I al vespre, quan l’havíem de recollir ens van tornar a trucar i telefònicament ens va confirmar que volia quedar-se a dormir! Tot un avenç respecte al que coneixia fins ara. Aquest matí a quarts d’onze he anat a abraçar-la (més que no ella, era jo qui l’havia enyorat). I amb aquella candidesa m’ha dit que es volia tornar a quedar! No sé què li deu haver donat la padrina però està clar que li ha encantat. I cap a les onze que ha arribat la Quel, aquella semblava una decisió força raonada. És clar que veure a la mare i canviar d’opinió ha estat una mateixa cosa. Totes dues ben maques i orgulloses han anat a voltar pel país!
I el títol del post anava dirigit a les darreres instruccions donades a la padrina. Si bé ja fa mesos que vam treure el bolquer nocturn -cap allà al maig- (el diürn fa tant de temps que ni ho recordo!), feia setmanes que anava a dormir just després del darrer pipí del dia, però al cap d’unes dues horetes quan nosaltres també ens retiràvem la duiem altra vegada a la tassa – abans orinal- per a assegurar que no hi hagués cap mullena imprevista. Ara farà gairebé un mes que ja no la despertem abans d’anar a dormir nosaltres, i la veritat és que s’aguanta perfectament (per situar-vos, el 30 de setembre farà els 3 anys). Per això ahir la darrera trucada a la padrina va ser per avisar que ja no cal despertar-la per la nit! La darrera vegada que es va quedar a dormir-hi la va despertar un munt de vegades, i la pobre cria – i la padrina- estaven amb unes ulleres d’haver dormit poc i malament…!
Avui però, tot ha anat com sempre. Al cap d’uns 10 minuts d’aixecar-se ha anat al lavabo tota soleta. Una campiona!
L’orinal que ens ha facilitat el canvi (que no és precisament de viatge…) és aquest model d’Imaginàrium:
Tot hi ser plasticot ens ha resultat una eina molt útil. Fins hi tot ara, desplegat per a que ella mateixa s’emparri a la tassa del vàter i nosaltres no haguem d’estar pendents per si es despista i hi queda entaforada. Tenim un 2×1. Una compra encertada!
(per cert que les fotos de l’orinal no les hem fetes nosaltres, però es tracta del mateix model i il·lustra perfectament el post)
Doncs per mi és molt útil aquest post! Nossaltres de moment encara anem amb el bolquer, però els pipis que vol fer prefereix fer-los al water que a l’orinal. I jo pateixo una mica per si es pot quedar allí entaforada! El reductor que tenim no ens va massa bé i igualment ella no hi arriba sola.
Aquest model sembla bastant útil.
He buscat les fotos a la pàgina de l’imaginàrium però no l’he sabut trobar, no és gaire efectiu el seu sistema de búsqueda, o jo no l’he sabut encarar bé. No sé si encara es ven, però realment ens està donant un resultat molt bò, i el seguirem aprofitant una colla d’anys més, encara!