Varicel·la!

Quines festes de Nadal més accidentades! Els inicis van ser esplèndids, però sembla que les acaballes són d’allò més complicades.

La Vera ja l’any passat ens va semblar que passava una varicel·la procedent d’un seguit de brots epidèmics a la guarderia, però amb un caràcter molt lleu, tant lleu que el pediatre ens va comentar que caldria reconfirmar si realment era varicel·la. Per la poca incidència que va tenir no vam anar a reconfirmar res. Vam reconfortar-nos de com de lleu havia estat la malaltia i a seguir. Però ai las! Sembla que en els casos on la malaltia es presenta tant lleu es pot tornar a presentar en el mateix pacient (ironies de la vida, sembla que cal patir-la en un grau superior i si no no compta). I com que escric aquest post és fàcil suposar que aquesta vegada les estem passant canutes! No és una varicel·la, és LA varicel·la, la mare de totes les varicel·les i amb unes ganes que ens l’ha agafada! Va començar el dilluns, quan vam veure un parell de granets. Res important. El dimarts aquells granets s’havien multiplicat per… 20? I avui divendres pobreta sembla un quadre abstracte d’aquests d’esquitxos. Horrorós. La cara, el cap, el tors per davant i per darrera, els dits, les orelles! Les cames i els peus sembla que es veuen afectats en menor mesura. Aquesta nit ha estat de les que recordarem durant temps, amb visita a les Urgències inclosa. Carregament de cremes, esprais (Eucerin Spray calmante con polidocanol), antiestamíncs (Atarax Hydroxyzine dichlorhydrate) i pols de talc i talquistina. A més dels antitèrmics Advil i Apiretal. Una altra nit com la d’avui i ens enterren a tots. Això és la guerra! Una o altra cosa o tot plegat ha funcionat, perquè les crisis de picors han remès i només queda el dany estètic de veure’s plena de granets lletjos. Si fos un nen probablement això ni comptaria, però en el seu cas és important i l’afecta. Si, només té 3 anys i 3 mesos però ja és una doneta presumida com ella sola.

Quins Reis!