Avui la Vera ha tornat al cole! El dilluns després de la Diada, sant torne-m’hi! Tot hi els nervis del primer dia sembla que tot ha anat com la seda. Aquest any la Direcció – bé, de fet es veu que ho fan cada any- ha decidit de refer els grups d’alumnes, així que dels companys que havia fet la Vera, n’hi han quedat només un grapadet. I una de les seves millors amigues -la seva cosineta – l’han posat en una altra aula. No n’ha fet pas cap drama, però ens ho ha comentat a la nit, ho sigui que li deu haver marcat. Com que es veuen a l’hora del pati tampoc deu ser tant important la separació. De fet penso que no li ha quedat cap de les amigues a la classe!
La mestra i l’ajudant ja vam veure a la reunió que formaven un bon tàndem, i per altres fonts sabem que a la Vera li anirà molt bé amb elles! Fins ara sempre ens hem sentit molt compresos, acompanyats i estimats en tot el procés d’escolarització. Sabem com és la Vera i sabem quin tipus de mestra li pot anar millor, però és clar, això és una tòmbola!
També a la reunió ens vam retrobar amb un bon munt de pares que pràcticament només veiem un cop a l’any, i si ens veiem més és un hola i adéu perquè tothom ha d’arribar a l’hora a la feina. El Servei de Circulació d’Andorra la Vella va enviar dos agents a fer una presentació del què, qui i com es gestionaria la circulació a les hores punta al voltant de l’escola, i la veritat és que tot és molt fàcil si només tens en compte una part -la part sancionadora- i obvies les necessitats dels pares que duen o han de recollir les criatures. Tots sabem que no hi ha espai, i la sol·lució no és únicament garantir la lliure circulació. Caldria a més proporcionar més places d’aparcament i garanties que en tornar al vehicle no t’hi trobaràs la recepta o pitjor, un parany! Ho van intentant, però penso que caldria adaptar algun terreny per a aquestes necessitats.
Aquest any la mestra de natació s’ha jubilat, i sembla que la nova i jove mestra és molt competent i sap portar bé la canalla. Segur que amb la Vera també teixiran una bonica relació, perquè li encanta l’aigua i aquest estiu ha començat a capbussar-se! La llàstima és que amb el poc temps de piscina que tenen, entre que es despullen i es posen a l’aigua, ja torna a ser hora de sortir.
La classe aquest any li queda al segon pis! Es farà un bon fart de pujar i baixar escales, tot hi que a casa també ho fa i li encanta (ha sortit més aviat a la mare).
A veure si demà també li va bé!
Mentres, la Martina està començant a caminar amb ajut, fa molts intents per expressar el que vol dir i es continua enrabiant quan alguna cosa la disgusta. I les nits continuen essent molt desmotivadores, ja que es desperta i reclama l’atenció entre 3 i 6 vegades a partir de les 12 de la nit. Normalment es reparteix així: Cap a les 2 es desperta i per adormir-se necessita braços, cap a les 4 i finalment les 6, els dies bons. Els dolents, un cop cada hora. Al final sembla que t’hi acostumes, però és força trist acostumar-se a dormir d’aquesta manera tan interrompuda! Ha de canviar el son… espero que no tardi massa, perquè aviat farem 2 mesos així, i ja en té 10!