Fa unes setmanes que ens han confirmat via anàlisis de sang que la Martina és celíaca! Ostres, quina trastada, amb lo tranquils que estàvem fins ara! (bé, fins que va començar a donar símptomes de la malaltia: vòmits a qualsevol hora del dia o la nit, diarrees constants, debilitat general, estómac dilatat, pelleringues a les cames on hi hauria d’haver-hi sacsons ben plens…). De fet ens vam apuntar a l’Associació de Celíacs d’Andorra quan encara no en teníem ni la confirmació oficial. Ja es veia que aplicant la dieta lliure de gluten les coses es començaven a encarrilar.
Ara el més complicat és aconseguir que la Martina no pispi els palets de pa a sa germana i que no comparteixin la pasta de cada una. Si més no amb la Vera que sempre ha estat molt centrada hi tenim una gran ajuda!
La Martina ja comença a tenir coll avall que és habitual que el que està menjant la Vera o nosaltres ella no ho pugui menjar. Suposo que per aquesta banda és una sort que se li hagi detectat des de tan petita.
El que segurament costa més que s’hi acostumi és el pressupost familiar, ja que les menges especials lliures de gluten són cares fins a l’exageració. Ara es troba de tot, ens diu la gent. I és cert, però el preu encara és un gran handicap per molts, més encara en els temps que corren.
L’associació a Andorra està força parada pel que ens ha semblat fins ara. Ens han comentat que hi poden haver unes 200 famílies afectades, que no són massa, el que explica aquest manca de dinamisme.
A França la cosa tampoc està per tirar-hi coets, i a Espanya i sobretot a Catalunya es van fent cosetes, com la edició d’una guia (en castellà…) on es pot consultar quins aliments no porten gluten, però d’una manera força enginyosa. Es classifiquen les menges per marques i supermercats! Per exemple, si anem al Mercadona (llestos com el qui més, ja que han tingut la lucidesa d’etiquetar tots els seus productes lliures de gluten amb un vistós SIN GLUTEN, el que els classifica i catapulta fins a la primera posició per a tots aquells que convivim amb la malaltia i preferim veure d’un cop d’ull si un producte és o no apte pels celíacs. Així no cal capbussar-se a llegir-ne els ingredients i consultar la guia cada mig minut. Quan la resta de grans superfícies d’alimentació se n’adonin, serà un gran pas per a tots. De moment els únics que han demostrat ser visionaris són ells.
El problema de la malaltia és que està molt sobrevalorada. I és que si bé és cert que un celíac pot morir per culpa de no tractar-se, la medecina és ben fàcil d’administrar! Només cal evitar tots aquells productes que portin gluten. Si, són molts, però tampoc tants! I quants aliments no en porten per definició? La gran majoria! Fruites, verdures, carn, peix… arròs! Per tant si volem estar segurs de consumir productes sense gluten, el més assenyat és consumir productes no elaborats, o mínimament elaborats. Prohibits doncs les pastes (macarrons, espaguettis, sopes… normals), el pa i els pastissets, galetes i productes que utilitzen els cereals perjudicials. Unes setmanes d’entrenament i estarà tot controlat.
El millor és que un error en l’alimentació no el pagues amb la vida, sinó amb un mal de panxa i potser alguns vòmits. És per això que es parla d’intolerància enlloc d’al·lèrgia.