No som massa partidaris de portar les nenes al xiqui parcs. Són invariablement espais tancats, claustrofòbics, foscos i poc acollidors. A més resulten cars, caríssims.
Però n’hi ha un que encara aconsegueix crispar-te més els nervis, i és el que hi ha al costat del Comú d’Escaldes, el Pum Pam Park. Allà vam decidir celebrar l’aniversari de la Vera fa unes setmanes, il·lusionats per que ella i els seus amiguets s’ho passessin fantàsticament bé i gaudissin d’una animació de qualitat i unes instal·lacions segures… Ai las! Quin error! Els protagonistes s’ho van passar molt bé, i és que ja és difícil que a la seva edat no s’ho passin pipa a qualsevol lloc. Però nosaltres com a pares vam trobar-nos extraordinàriament decebuts. Tant abans, com durant i després. No van ser capaços de portar l’aniversari amb un mínim de condicions. I per un negoci que es dedica a això, l’amo hauria d’estar preocupat.
– Primer, el xiqui park no va obrir a l’hora, i els pares van haver d’esperar per entrar al local. Greu error. Però només el primer!
– Segon, la recepció dels pares i els nens es fa en un lloc tan petit i tan mal situat, que es forma un embut i no es pot ni entrar ni sortir.
– Tercer, demanen una fiança per reservar l’aniversari que després NO RETORNEN ni descompten! A això jo en dic robar.
– Quart, l’animació era poc menys que inexistent, i la que hi havia era en castellà! Vergonyós. No van començar a fer alguna cosa similar a un bilingüisme fins que els vam cridar l’atenció. I encara.
– Cinquè, comparteixen el mateix espai fins a 3 aniversaris de nens! Una bogeria. A més, d’edats diferents. Negoci pur i dur. Ara: negoci per avui, gana per demà.
– Sisè, la organització de l’entrega del pastís, la tancada de llums… impressiona veure en directe com es poden fer tantes cagades en tan poc temps. I evidentment, la cançoneta en castellà. Que no falti!
– Setè, el menjar dels nens… immenjable. Entrepans de pa de motlle amb una mica de pernil dolç de consistència tirant al plàstic, sense ni oli, ni mantega, no diguem ja amb una mica de tomàquet! Pobrets, com s’aprofiten que són petits!
– Vuitè, el que se suposa que havia de ser una mica de càtering per als pares, absolutament decebedor. Si algú comet l’error d’anar-hi, no cal pas que ho contracteu! Mini plats d’olives i mini plats d’embotit. Comptades devien haver-hi unes vuit olives, potser deu. Això per un aniversari amb 9 nens i els seus pares! I l’embotit en la mateixa línia. Desespera veure quina poca visió de negoci poden tenir alguns aprofitats.
Si per casualitat els responsables del local llegeixen això, farien bé de revisar el seu protocol d’actuació abans no sigui massa tard!
Pels propers aniversaris no cometrem el mateix error…!
Hi ha alternatives. Una, celebrar-ho a Naturlàndia, que ja ens han dit que és una passada i a molt bon preu. Dos, muntar-ho a casa. Tres, utilitzar un parc infantil dels molts i impressionants que tenim al nostre país.
Quina mala sort!
Nosaltres som de organitzar els aniversaris a casa, però quan va néixer el Leo i al cap de pocs dies feien anys els grans, l’Albert i jo no ens trobàvem amb forces de gestionar-ho i ho vam celebrar al Pum Pam Park.
Per fer-ho coincidir amb cap de setmana i per evitar compartir la instal·lació amb d’altres aniversaris vam prorrogar la celebració uns dies.
Va ser genial! Un recinte nou, net, ample i dos animadors només per nosaltres!
Els meus fills no poden menjar sucre i van ser super flexibles a l’hora de plantejar el menú, facilitant-nos tot el que estava a les seves mans.
Els embotits i demés no eren 5 Jotas, però ja se sap…. Estic amb tu amb que el menu adults el podrien gestionar millor.
Em sap greu que la vostra experiència no hagi sigut bona en un dia tan especial com l’aniversari de la vostra filla.
Però n’hi hauran molts més i cada un serà diferent!
Una abraçada,
Marta
Tens raó que n’hi hauran molts més, però cap més com aquell! Per nosaltres els xiqui parks han signat la seva sentència, però me n’alegro que per a vosaltres fos una experiència positiva, hi tant!